Amics i amigues.
Al começar el matí, cap a les vuit i mitja ha vingut Sandra a per mi, m'ha arreplegat i cap al Peatge de Xeresa, on habiem quedat amb les agrupacions d'Oliva, Piles, Benirredrà i Gandia i hem començat el viatge cap a València.
Dons bé, al arribar a la Seu del PSPV-PSOE i, desprès de les xarles, els companys d'altres comarques, etc. hem començat el Comitè Nacional, el qual ha presidit Cristina la de l'Alqueria del Xiquet Perdut (Cris si pose solament Alqueies ningú coneixerà quin poble és, jejejeje). Al acavar el Comitè, lo típic, et poses a parlar amb companys i companyes, xarradetes per así per allà de nou, etc.
I vosaltres direu, "per què ens contes aquest rollo?" Dons vol conte perquè al viatge de tornada anavem al cotxe Loles, Olga i jo. En l'Autopista AP7 passan't l'entrada d'Almussafes comencem a sentir un soroll. Loles para en la cuneta, baixe'm ella i jo, no trobem res. Seguim el camí i ara el soroll era molt més fort, venia del costat esquerra davant del cotxe, "podrà ser la roda?". Tornem a parar, baixem els tres i, efectivament, la roda estava desfent-se, a canviar la roda.
Ahurieu d'aver-nos vist, jo posant el gat al rebés, no sabiem cap a quin costat girar els caragols de les llànties, però bé, al final i desprès de fer-nos més bruts que uns porcs en el fanc (les mans les teniem més brutes que el carbó), ferides, unes quantes fotets i unes rises apabullants, hem conseguit canviar la roda per la de repost.
Esque sempre ens ha de passar una, jejejejejejeje.
VISCA LES ANÈCDOTES POLÍTIQUES!!!
Al começar el matí, cap a les vuit i mitja ha vingut Sandra a per mi, m'ha arreplegat i cap al Peatge de Xeresa, on habiem quedat amb les agrupacions d'Oliva, Piles, Benirredrà i Gandia i hem començat el viatge cap a València.
Dons bé, al arribar a la Seu del PSPV-PSOE i, desprès de les xarles, els companys d'altres comarques, etc. hem començat el Comitè Nacional, el qual ha presidit Cristina la de l'Alqueria del Xiquet Perdut (Cris si pose solament Alqueies ningú coneixerà quin poble és, jejejeje). Al acavar el Comitè, lo típic, et poses a parlar amb companys i companyes, xarradetes per así per allà de nou, etc.
I vosaltres direu, "per què ens contes aquest rollo?" Dons vol conte perquè al viatge de tornada anavem al cotxe Loles, Olga i jo. En l'Autopista AP7 passan't l'entrada d'Almussafes comencem a sentir un soroll. Loles para en la cuneta, baixe'm ella i jo, no trobem res. Seguim el camí i ara el soroll era molt més fort, venia del costat esquerra davant del cotxe, "podrà ser la roda?". Tornem a parar, baixem els tres i, efectivament, la roda estava desfent-se, a canviar la roda.
Ahurieu d'aver-nos vist, jo posant el gat al rebés, no sabiem cap a quin costat girar els caragols de les llànties, però bé, al final i desprès de fer-nos més bruts que uns porcs en el fanc (les mans les teniem més brutes que el carbó), ferides, unes quantes fotets i unes rises apabullants, hem conseguit canviar la roda per la de repost.
Esque sempre ens ha de passar una, jejejejejejeje.
VISCA LES ANÈCDOTES POLÍTIQUES!!!
.jpg)
Entrades
6 comentaris:
...ja,ja,ja...
Ai el nostre salvador...després tenvie les fotos!!!
Gracietes Omar!
Un beset
Ai mare, kins tres perduts per la carretera...
En fi, deixe este comment i a vore si enllaces en el meu bloc el teu!
Salutacions des de Gandia a la Valldigna!
Olga.
Si jo sóc el salvador volsaltres sou les meues heroies, sou unes cracks, jejejjejeje.
Lo que també va estar bé quan ja la teniem canviada que estavem tant farts que ho reballarem tot al maletero i cap a casa, jajajaja.
Per cert eixa jaqueta negra que vau utilitzar per a torcar-se que tal està?
Esque tot va fer un cúmul, jajajajaja,
Que tal Jose Manuel.
Dons encara no ho saps tot, jejeje. Mira les fotos que acave de penjar.
PDA: Ja tinc fitxat el teu blog.
Un abraç a la Safor des de la Valldigna.
Ai Omarin Omarin, eres l'home mil histories, jejeje.
Ja saps que no m'agrada que canvien el nom al meu poble però tu te'n dus la palma, no has escrit res bé, Alqueies?? Alqueria??? A vore si ens aclarim, no te passaria si posares el nom correctament en valencià, jejeje.
Doncs si, un comité curtet curtet, i ara ens espera més feina cara el congrés...
I que me vaig imposar president el comité? Doncs si, per a que veges que amb mi no se juga!!!jajajaja.
Ja xarrem, un besot
Dona es que feia massa temps que no en tenia una d'aquestes, estic per dir que aquesta s'acosta a "En un lugar de València ..." jajajajajajaja, però bé estic segur que pronte en tornarà a sorgir alguna i més de cara al Congrès que fent viatgets así i allà, jajajajaja, sempre passen coses.
Un besot.
Publica un comentari a l'entrada